a dir, quan en Deberga, oferint flors a la Pilar, no pogué ja contenir una d'aquelles mirades enceses de desitx que trahexen al amor. Acabava de repararli, en la galtona encesa, aquella pigueta excitant.
Derrera d'exa mirada, com sentint abdós desitx de respirar ab llibertat, van axecarse instintivament. Y plè'l cap de cabories boyroses, sens ni saber què's deyan, ni què feyan un y altre, en Marcial ensenyà, llavors, son dormitori, son lavabo, fins el bany.
L'Osita's moría de riure. «¿Què feya aquell home?, ¿Que no veya lo que'ls hi ensenyava?» Y ella recullía, secretament, deliciosament, un bon aplech de notes xerrayres de la vida del plagueta; un vano de mareperla demunt la tauleta, quatre fotografíes de dones, evidentment extrangeres, encloses en el march d'un gran mirall de la cambra de dormir... y sobre tot, sobre tot, una elegant capsa de polvos riquíssims, entre'l gavadal, també impropi d'un home, de pots, pomets y ampolletes d'essencies y vinagres, que tenía arrenglerats demunt del tocador. Oh, si la Pilar ho hagués vist! Però nó, no ho veya; qu'encesa encara per aquella mirada rohenta, seguía tan capficada, que no parava esment en rès ni sentía altre neguit que'l de fruhir, a soles, la presencia d'en Deberga y, rendida en sos bras-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/345
Aquesta pàgina ha estat revisada.
