pas permanèxer allí plegats. Y allavors, còm sería judicat el seu silenci per la senyora y majora del establiment? Quín dels dos cauría? No's trencaría la corda per la part més flaca, es a dir, per la seva? El silenci del gerent, les astucies y tracamanyes d'aquest y la sobrietat atuhidora de la lletra de la senyora, l'havían esglayat tot. En arribant, donchs, se'n iría de dret al magatzèm a esbrinar lo que passava, y si l'endemà calia, esquexaría la grua, passés lo que passés. Ja estava prou cansat de miraments y esperes».
— Joseph, Joseph! — feu el lacayo de la senyora Prim, agafantlo pel bras, pera pararli la branzida ab que atravessava a cops de colze l'espessa corrua de passatgers que anavan avensant fexuchs y distrets, badant uns aquí, cercant d'altres allà, per l'estret call tot just format pels qu'esperavan dins la llarga sala d'arribada. — Veníu, veníu ab mi, que la senyora us espera al cotxe. —
L'home'l seguí esverat, y fins que sentí'ltò afectuós ab que'l saludava la senyora, no se li desnusà un xich el cor ahont li havía afluhit tota la sanch.
— Púgi, Joseph, púgi, fàssi'l favor. —
El cotxe arrencà, y fins que van trobarse al despaig de donya Pilar, no apuntà aquesta a'n aquell home'l motiu d'haverlo cridat. En
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/370
Aquesta pàgina ha estat revisada.
