Joseph l'escoltà tot neguitós, tot frisós de respondre, com qui ha de treures un gran pès del cor. La bondat ab que aquella senyora feya valdre'l seu dret d'escatir lo que a ca'seva passava, acabà d'impulsar al home en lo qu'ell ne deya esquexar la grua.
En Joseph, que no havía sabut may aplicar el don y donya devant dels noms de
font y que solía fer ab aquest tractament y el de senyor y senyora una confusió molt
curiosa, comensà dient axís:
— Senyora Pilar, no'm judiqui pas malament. Per Deu li demano. ¿Quí pot dur a la fàbrica de vostès més voluntat que jo, que la so vist néxer? El senyor Andreu, que al cel sía, sabía prou be la sanch qu'hi tinch posada. Anèm a dir, donchs, senyora Pilar, que si decanses jo li so callat fins ara lo que's passa a la fàbrica, ja pot ben creure qu'ha sigut ben cuantra la meva voluntat. Jo, pobret de mi, me creya ben be que don Ortal, al cap y a la fi, se'n sortiría com ell deya, sab?.... Y esperant y esperant, som anat passant temps... Y jo... cada cop més avergonyit (me té de perdonar, senyora Pilar) es clar, no gosava, no sabía què dir. Míris, senyora Pilar; encara'm recordo d'aquell nó que vaig gicar anar a l'estació de Torelló quan vostè'm deya que, si decanses la turbina no anava be, ningú ho paga-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/371
Aquesta pàgina ha estat revisada.
