ría com vostè. Crèguim, senyora, com Joseph Soler que'm dich — y no m'ho desmentiría ni don Ortal mateix — crègui que aquell nó encara'l duch clavat aquí, al cor, al bellmitx del cor, com una espina. Vull dir, senyora, que tot se dèu al cambi de turbina. D'ensà que vem treure la veya, que anem malament. ¿Què redimonis ho fa? M'ho penso; no sé si tinch prou lletra pera assegurarho. Don Ortal diu que nó; prò duem una marxa desigual, sab? y, ab aquesta marxa, el fil també surt desigual; míris, anem perdent consumidors, vèlhiaquí.
— Però no'ls hi deya jo que cridessin l'inginyier?
— Sí senyora; prou me'n recordo; prò, què hi podía fer jo, pobretde mi, si'l senyor Robert, s'ho estudiava y a cada punt me dava asseguranses d'haver trobat ja'l remey? Si vinch y ho conto a vostè, ell me treu a caxes destemplades, que diu ell. Y hasta jo no sé si era enginyer ò nó, un senyor qu'ell va dur a la fàbrica. Tots dos ho van visurar, van fer mudar, per probaturia, una gran part d'embarrat, y després, vegent que ni axís n'exían, don Ortal va fer fer aquell volant tan carregat, qu'encara tenim muntat a la capsalera mestra de la cambra del cap canal. Axò ja regularisa un bocí, sab?, prò no pas prou. Encara trenquem molts
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/372
Aquesta pàgina ha estat revisada.
