Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/373

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fils y les fusades no surten prou iguals. Y desenganyis, senyora, tant que marxem axís, no anirèm pas be.
 — De modo que, segons vostè, qui té tota la culpa de lo que passa, es el senyor Ortal, veritat? — feu la Pilar, sens poder dissimular un bon xich del goig que la guanyava.
 En Joseph ronsejà una estona mirant a terra, tot cot y fent rodar la gorra entre les mans, que tenía apoyades en els genolls.
 — Vaja, Joseph, síguim franch: ens hi va la fortuna a tots dos. —
 L'home's va repensar encara una mica, fins que, de cop, fent petar la llengua al cim del paladar y arrugant front y parpelles ab l'estremitut ab que aclucà'ls ulls, dexà anar un sí senyora per demés convincent.
 — Prò, — afegí tot seguit, com corprès per un escrúpol; — prò, verà senyora Pilar, anèm a dir que jo no vull pas acumular cap intenció dolenta a dingú, sab? No me les hech sinó d'una tara de Don Ortal, sab? Del gènit que té. Enténguiho be, sab? Vull dir que si don Ortal no fos tan tivat, no gastés tant d'urch, potser que anant a veure altres fàbriques, com jo faría, sab? potser ja no hi aniríam com anem; potser que no hauríam perdut la parroquia qu'havem perdut. Jo no'l voldría pas ofendre, sab?, prò dol, vaja, dol molt, que no'ns demanin ja