Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






III




 Contra tot lo que l'Elvira y sos oncles se esperavan de la Pilar, aquesta, un cop instalada al chalet, no mostrà'l menor senyal d'aburriment. Ella matexa s'admirava de còm se li passavan els díes. Als matins, endressava roba, dirigía'l servey, escrivía a son pare, a l'Osita March, a la Clotilde Pons,—aquelles amigues seves de colegi, de qui l'intolerant Elvira's recelava sempre,—y rara volta trobava un moment pera baxar al jardí hont s'entretenían sos fills, l'Enriquet ab la cabreta, la noya llegint ò dibuxant.
 «¿Per què aburrirse? ¿Què l'havía dut allí, sinó'l desitx vivíssim de conseguir la curació del noy? ¡Ah! Y que n'anavan de errats els qui traduhían son malestar dels