Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

servava minuciosament lo que més li apetía, si menjava un fil més ò menys de carn, y a les tardes, quan sortían a passeig en cotxe, l'abrigava ò desabrigava mil vegades segons la fiblor del sol, ò la fredor del ayre. Y en aquesta solicitut maternal, verament extremada, hi trobava la bona senyora tants consols!
 Per altra part, la novetat, l'hermosura de aquella comarca pirinenca, tan diferent de lo qu'ella se l'havía imaginada, ajudavan també a distrèurela, a ferli més agradosa tota aquella quietut. Cada tarde, mare y filla, anavan emprendantse més y més de les admirables belleses que descobrían en cada nova vall, a cada nou recó. Aviat escarmentades del trontoll sofert pels caminots de la Cerdanya espanyola, abandonats com tot lo nostre ala detestable acció d'una administració africana, encaminaren especialment llurs sortides per la francesa, entrecreuada tota de carreteres immillorables per hont el landau de la Pilar rodava, hores y hores, sens topar ab el més petit ressalt ni axecar un sospir de pols. Els cavalls hi trotavan com per les millors avingudes d'un parch inglès, y la Pilar estava encisada de poder contemplar el camp com un grandiós espectacle, sens descendir al contacte directe de ses rusticitats. Y si es cert que,