Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






IV




 Quatre díes després, un diumenge, a nou hores del matí, trucaren al rexat del chalet.Era un vaylet que portava un gran pom de flors, sens saber declarar de part de quí.
 — Espérat, donchs, — va dir la Rosalia, —que no te'l puch pendre sens permís de les senyores.—
 Y dexant mitx rexat obert, va córrer cap a la casa. El vaylet, llavors, tot espantat del interrogatori que l'amenassava, en quant vegé a la cambrera ficarse a la casa, dexà'l ram a terra y fugí com un llampech. La sortida de la Pilar y sa filla a l'escalinata fou, donchs, inútil; no hi va haver més remey que pendre'l pomy seguir els comentaris que la noya havía ja comensat.
 — Ve sense un bitllet, ni una targeta y