segurament la del panxudet):— A Ripoll ja trobarèu els cotxes enganxats. ¿Ho sents? Y a veure, a veure, si l'Enriquet torna ja sense aquexa cabellera. Que ja ets massa gran; ¿no, noy?—
(La gran roda'l cap ab mal dissimulat enuig, però sense badar boca).
(La senyoreta, desde dalt):—¿Y, aquelles
targetes? Per Deu, no se'n descuydi pas, Mions.—
(En Deberga, entre si): «¿Quí deu ser aquesta Mions?»
(La gran, tombantse cap a dins):—Rosalía, córrin; míri que ja han fet un'altra senyal ab la campana. Tiburcio, por Dios, despáchen ustedes.—
(En Deberga, mitx reconciliantse ab la sort): «¡Hola! Aquests son aquells qu'han d'anar ab la cuynera. Si no més quedem quatre, menos mal.»
(La gran):—Robert, per Deu, cuydèume al papà. ¿Ho sents, Julita?
(La petita ab afecte):—A veure si pujarèu.—
(En Deberga, rumiant): «Tenen pare. Aquell Robert, el panxut, y aquexa Julita, la moguda, deuen ser altres germans. Gracies a Deu que'ls criats ja tocan el dos. Caratsus! aquest Tiburcio, quin cop m'ha dat al genoll!»
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat revisada.
