Sabá que de sopte nos transporta al temple de Jerusalém, y dins lo palau de Salomó.
Lo rey Salomó es representat per un dels joves mes guapos y dels millors balladors de la vila. Festeja á la reyna de Sabá, clavantli dolsas miradas, enviantli petons ab sas mans, fentli acatos y reverencias amables. La reyna rodejada de sas damas d' honor, li torna las reverencias inclinantse de dreta á esquerra, que es la sola manera de fer véurer al rey Salomó la satisfacció de que está possehida.
Aquesta última part de la professó, vera barreja hont l' antich Testament s' amalgana ab l' antiguetat mística de la Grecia, s' acaba per lo grupo de las divinitats olímpicas.
Hi veurém Júpiter armat de llamps; Venus engalanada de rosas y satalias; Cúpido ab casco, seguit de las Riallas, dels Jochs, y dels Plahers. Las tres Párcas tancan la marxa: Clotó te la filosa, Laquesis lo fil, y Atropós las estisoras sempre estisorant sens pararse.
Tot s' acaba ab la mort, conclusió final dels Jochs, Plahers y Riallas.
Lo rey trovador ha volgut resumir en un pensament sério eixa orgia de muecas y pantomimas amalgamada d' atractius simbols y recors biblichs.
La professó de la vigilia s' ha acabat, las comparsas rendidas de fadiga se retiran á sas casas.
