A la primera claror de l' auba los deus y deessas se desvaneixen ab la foscor de la nit. La hora pertany al Crist, al Deu de la Nova Lley, al triomfador de la idolatria sanguinaria y superticiosa. La professoóde Córpus se purifica de l' element profá del dia avans. Es veritat que s' hi vehuen encara dimonis; peró ¿no representan pel cas en lo cristianisme lo principi del mal com los ángels lo principi del bé?
Deixarem de descriurer per segona vegada lo jou dey diables de l' armeto; los chivaus fruz; la reyna Sabó y demés epissodis de la primera professó que també figuran en aquesta. Nos concretarém á descriurer los nous quadros enmatllevats á l' Evangeli.
Parlem primer dels Tirassous. Es comparsa molt divertida pero no de gayre finura. Se presenta lo rey Herodes ab tota la magestat y esclat de son poder, lo ceptre á la má y lo diadema al front, sa túnica bordada d' or es engastada d' un sol resplandent; un tabaler, un banderado y un escopetayre l' acompanyan (se deu prescindir de l' anacronisme.) Lo tabaler tabaleja un pas redoblant, lo banderado fa voleyar l' oriflama y l' escopetayre tira als sants Ignocents representats per un estol de noyets en camisa, bruts que se arrossegan per terra, xopejant dins l' aygua dels reguerets del carrer, aixerits, saltant, fent l' avi forch y capgirells, que tan cert donan gust véurels. Los Tirassous son triats de la xusma més pobre de la població.
En lloch dels deus de l' Olimpo veurém
