Aquesta pàgina ha estat revisada.
CULERA
Un dia d' Abril, al tornar de Barcelona, tinguí la alegria de trobar en lo mateix vagó lo meu bon amich de casseras y pesqueras que feya temps no havia vist: lo senyor Vicents Tápis, que viu á Culera.
— Quina sorpresa! senyor Vicents. — encaixárem. — ¿Vosté també corre 'l mon? d' ahont vé? ¿hont la dona? li diguí.
— Vinch de Barcelona y me 'n torno á casa. He anat á provehir de lo que 'm faltava. En nostres pobles de la costa no 's troba rés. Porto uns ormeigs de lo bó y millor... ¿Y vosté, quina 'n fa á la Junquera?
— Jo, no gayre rés: Som en temps de veda, y no poguent correr ab l' escopeta y 'l perdiguer, m' estich á casa, escriguent quatre lilainas pera entretenirme.
