— Home, vingui á passar alguns dias á Culera; aquell es un país verge: no hi ha pescadors; tots son gent de terra; hi faig unas pesqueras miraculosas que ni las de Sant Pere. Vosté que també hi es aficionat y li agrada lo peix fresch, saltant de l' aygua, se 'n podrá regalar. Vingui, me fará favor; tindrá un company de pesquera. La Ramona fá uns guisados de peix, uns arrossos á la marinesca que fan ensalivar... Si vé, li prometo, á la novellada, d' anar á la Junquera ajudarli á fer fer lo capgirell á las perdius.
— Ja está dit. Dijous vinent me tindrá a Culera.
Mon amich Vicents es de Pineda. De molt jove aná á América; n' ha tornat ab un capitalet que li permet viure de renda. Té uns 55 anys, solter, lliure, independent, alt, magrot, carácter franch, cara d' honradés, porta un sota barba á tall d' esclop á la yankee; sos cabells y pel son grisenchs, de color de sal y pebre.
Acostumat á una vida activa, no li agradava la ociositat. La afició que tenia de petit á la pesca prengué més increment quan torná de Cuba, sentintse quatre duros á la butxaca sense saber qué ferne. Més las platjas de llevant, vehinas de Pineda eran massa escombradas pels arts y bolitjs. Volia peix de roca: congres, murenas, déntuls, neros... peix de canya, de palangra, de nansa.
