laría ab lo dit, malfiantse d' ell; se 'n tornará á sa terra pobre y avergonyit.
No he estat may á Cuba, més per la mostra que veyém de nostres catalans de la costa que n' han vingut, després de realisarhi un capitalet, un s' ha d' estranyar d' alló tant pregonat en lo Parlament castellá, la inmoralitat de la illa de Cuba; en tot cas no s' ha de atribuhir á nostres honrats compatricis, més si, als perdularis tronats enviats pel gobern pera refer llur fortuna perduda en detriment de aquells desgraciats islenys.
Lo senyor Vicents ha fet venir de Pineda la seva criada ó majordona: la Ramona; una dona de 5o anys que está al seu servey desde que vingué d' América, petita, grossa, cara de lluna, grassona, un ver contraste ab lo senyor Vicents, magre, encartronat, tot nirvis. La Ramona es una mestressa que val molt, ordenada, callada, amiga de la netedat... Ja té 'l seu geniot que fa valguer quan una contrarietat la posa de mal humor, y com son amo també té lo génit fort ne resultan á voltas barallas, botadas, moros á la costa; més sempre es lo senyor Vicents que amolla. Las paus se solen fer devant d' una grasalada d' arrós á la marinesca que la Ramona n' es l' áliga; en Vicents n'es boig: arriba á casa afamat després d' haver remat tota la tarda; ja, al pujar la escala, ensuma l' aroma que ve dels fogons hont trontolla lo suculent arrós en mitj de bombollas, camas de llegostins, petxinas, talladas de congre; sos
