escarola que tant li agrada quan se fiula 'l peix fregit á cremadent.
Tot just rentat y espolsat, mon amich me feu anar á la platja pera visitar la seva embarcació, tirada en terra sobre la sorra. Era feta á Masnou, á quatre rems, vela llatina, com un petit llahut; á popa, en lletras blancas, s' hi llegia: Dayna, nom ben merescut per sa esveltés y lleugeresa.
¡Que 'n férem de bonas pesqueras durant ma estada á Culera!... A la tarda, á parar palangres, á tirar nansas á fons; al dematí á trench d' alba anavan á recullir lo peix, ó bé pescavam ab canya ó volantí.
En Vicents coneixía pam per pam tota aquella costa granítica, espadada, desde cap Cerbere fins á Cap de Creus; no hi havia calas ni recons que no hagués visitat ab sa Dayna.
Vestits de mariners: samarreta ratllada, caldas de dril blau amplas, camas núas, los peus calsats d' espardenyas d' espart, barret de palla, sens oblidar los capots de hule, sortiam á la punta del dia, portant pa, vi, oli y la paella per esmorsar de peix agafat y fregit, que, quan se tira dins l' oli bullent de la paella, se reblinca, se contorciona ab un xiu xiu com lo refilar d' un gafarró. Nos dirigiam envers las boyas de suro de las xarxas; y mentres en Vicents, brassos y camas rebossats anava llevant, jo enrotllava lo filat trahent de las mallas rogerets, torts y altres peixets hermosos de vius colors.
Un dematí en Vicents me digué: fa alguns
