Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/123

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

marina, molsas grisas y verdosas, herbas filiformas, algas d' un vert d' esmeralda vellutat, que se gronxolan suaument baix lo fluix y refluix. En mitj de la foscor produhida per eixas boscurias diminutas s' hi veuhen clarianas de llum en las quals joguinejan peixets de colors hermosíssims. Quan cau demunt d' ells un raig de sol, llur escata platejada y daurada llensa uns reflexos que enlluhernan.

Arribárem á la cala de la punta de Cerbere.

— Bon senyal, me digué en Vicents, no veig la boya de suro en lo punt que hauria d' ésser.

— Y donchs, ¿hont será?

— La cercarém, no pot ésser lluny.

En efecte després de cercar un rato la vegéren arrimada al peu del cingle, casi entre dos ayguas.

Quan hi forem demunt: — Ja 'l tenim, me digué en Vicents; y á tres brassas, entre dos penyas vegerem lo congre inmóbil, estirat, fent lo mort. A la primera sacudida que sentí, al estirar lo cordill, se despertá, reblincantse, arrotllanse; al tenirlo á quatre pams á flor d' aygua lligárem lo cordill á popa y remolcárem lo congre cap en terra, envers la platja de Culera.

— ¿Per qué no 'l tirem dins la barca? diguí jo.

Home, 'ns ne veuríam un embull; es una fera; entre caixaladas y colps de cúa 'ns faria malbé. Arribant á la platja lo matarém á garrotadas.

Al atracar la Dayna á la platja de Culera, trobárem lo grupo de xicots y pagesos que nos