eran dignas d' esser vistas; tots los pobles de la comarca hi anavan pera veurer los estaferms, y la mort brincant ab sa dalla... Lo poble de Cabrera ha sigut un dels darrers pobles ahont s' han conservat mes temps las tradicions de la vellura, avuy ja casi del tot perdudas.
La major part dels poblets de nostras valls tenen llur llegenda. La del poble de Cabrera es la mort trágica de son digne rector, Mossen Pere Roquer. Us la contaré tal com se m' ha contat.
Era l' endemá dels Reys. Tres joves alegres, de bon humor, passavan per lo carrer de la Font. Las vuit del vespre tocavan en lo campanar de la iglesia bisantina del poble. Feya un fret glacial, puig que havia nevat lo dia dels Reys, y lo carrer era tot gebrat. Se dirigian á casa la Tona hont havian mort lo porch, y feyan butifarras. Havia pesat cent carniceras, lo que causava admiració y enveja dels vehins.
Los tres alegres fadrins anavan á fer lo tast, puig sabian que 'n Guillém, l' home de la Tona, era amich de xerricar y que per aquell dia, sangrava una bota del recó del seller coberta de floridura y telas d' aranya.
Entraren los tres hereus, saludats per las riallas de las butifarreras, en mitj del picament dels tallants que trinxavan la carn sobre 'ls talladors. Una boyra de greixúm omplia l' es-
