tancia. En Guillém, fumava un pipot á la vora del foch, segut en una cadira baixa, remenant á voltas lo perol del brou-bufát. Era home de molta calma, ja 's coneixia al veurel pendrer ab sos dits una brasa de foch y posarla ab catxassa sobre 'l pipot pera encendrel. Deya que tenia mal de caixal; portava las barras lligadas ab un mocador. Las donas feren molta gresca ab los xicots; fins la Tuyas los hi penjá á l' esquena una butifarra de vent. Pero ningú los va convidar: ni en Guillem, que gemegava á la vora del foch, no 'ls parlá dels resolis de la bota del recó. Semblava que era cosa convinguda pera ferlos despitar.
A las nou se retiraren; la transició brusca del fret del carrer ab la atmosfera tébia y greixosa d' hont sortian los inspirá reflexions tristas, los feu naixer la gana. — May ha succehit á casa la Tona lo que ha passat anit!.. no convidarnos!.. ni al tast!.. y la Tuyas que s' ha burlat de nosaltres... Aixó ho deyan aturats al carrer, al peu de la porta de ca'la Tona. De sopte, un d' ells digué: Oh! quina idea!.. mireu!.. Alsan lo cap y veuhen á la finestra del primer pis l' espinada del porch.
En lo poble de Cabrera com en tots los pobles de eixa falda de montanya s' acostuma, al matar un porch, posar l' espinada á la finestra. Aixó se comprén que es per pura vanitat: per lo gruix de la cansalada que té l' espinada se judica del pes que ha fet, y aixis n' están enterats los envejosos y 'ls amichs.
