home dolentot; se deya si havia estat á presidi. Lo tal parracayre havia assistit al enterro ab la demés gent del poble, y sabia que donya Gertrudis havia sigui enterrada ab sas arracadas de valor. Tot seguit se posá á rumiar lo plan de apoderarse de las joyas de donya Gertrudis; y á la nit següent lo posá en execució.
A las dotze de la nit entrá en lo cementeri, escalant la paret; y ab son magall y sa pala comensá á desenterrar lo cadavre.
Feya una nit fosca com una gola de llop; bufava la tramontana ab furia. Encara d' esser un home desanimat no las tenia pas totas. A cada cop de magall que donava semblava que li agafavan la punta de sota terra. Per fí descubreix l' ataut, arranca 'l tapador, treu lo cadavre fora del clot, d' un grapat li esquinsa sas orellas y s' apodera de las arracadas. Los ronchs uracanats del tramontanal semblavan xisclets llastimosos, com veus planyívolas que passessen enlayre. De cop li semblá sentir parlar... astorat, espahordit, tement lo resultat de son robo sacrílech, fuig deixant lo cadavre á la vora del clot y al volguer saltar la paret del cementeri posá son peu demunt d' un bulto estrany... — Qu' es aixó? ola!.. un sach... veyam que conté. Lo deslliga y troba l' espinada robada de casa la Tona, qual robo tenia lo poble alborotat. Oh! quina idea mes diabólica li passá per l' enteniment!.. Torna al clot, se carrega la pobre vella, treu l' espinada del sach, hi fica á donya
