dos de la matinada; feya un fret glacial. Un dels joves entra per un finestró dintre la establa del bestiar; destaca la burra, li posa son albarda, treu sense fressa lo barnat de la porta de la establa, l' obra y fa sortir la burra; torna á girar la porta y se 'n van los tres ab la burra á certa distancia. Treuhen del sach lo cadavre, lo posan á cavall demunt l' albarda, ben lligat de camas y l' esquena subjectada ab un tronch pera ferlo tenir tiesso. Acabats eixos preparatius, s' en van cap á can Peyrotó, enjegan la burra en mitj d' un camp de blat y cada hu s' en va á retiro.
Al ferse dia, lo que 's conegué ab la fressa dels esclobs de la gent de la masía, l' amo obrí la finestra de sa cambra; al veurer una dona ab sa burra al mitj de son blat, l' escridassá: ¡Ey! dona! ou! dona, vejam si os hi vinch!.. aixó si qu' es atreviment!.. y com la dona no 'n feya cas, cridá 'n Rafel, lo boher: — Vés... aquella dona me fa menjar lo blat persa burra; fa rato que la escridasso y no 'n trech res; deu esser sorda... tréumela á garrotadas! — Prou, prou... hi va en Rafel molt decidit; pero al arribar á deu passas, arrenca á fugir, tot esparverat. — Cap de burro! y ara qué 't passa? diu en Peyrotó, que 't tornas boig?..— Que hi vage qui vulga á treure alló del blat, deya en Rafel: es una mala cosa, una bruixeria!.. Tota la gent de la casa se senyava al ohir las paraulas d' en Rafel. En Peyrotó l' home valent prengué sa escopeta y se dirigí vers lo bulto aquell. — Quina colla de ruchs tinch á casa! quins sol-
