portat á la butxaca la clau de mon despaig, aní també á casa 'ls Fclius... qual fou ma sorpresa al ohir lo que vaig á dirte: ma muller enrahonava ab donya Enriqueta Feliu en una estancia vehina d' hont jo era; la sentia riurer de gust diguem que seria molt curiosa de saber si al tornar de viatge portarias ó no portarias ta barba. Si tornavas portantla seria senyal que serias l' amo, del contrari seria ta muller que s' hauria posat las tevas calsas.
Com Donya Enriqueta li demanava explicació, la Emilia li contá que m' havia fet perdre lo costúm de balancejar mon peu, senzillament pera tenirme sota la seva sabatilla.... y fou pel mateix motiu que la Lola, al festejarla, exigí de tú que t' afeytessis la barba.
Al ohir aytal historia, corrí tot seguit á mon despaig pera escriurert esta carta; y ara vaig á buscar ma muller á ca 'ls Felius pera acompanyarla á casa, y sápigas que estich molt y molt resolt á tornar balancejar mon peu mes que may per fer á la Emilia una manifestació de protesta. Te aconsello te tornis deixar creixer ta barba.
Eixa carta me deixá aplastada.... mes mon marit sempre generós me facilitá la meva conversió.
— Mira, Lola, me digué somrient: creume, no volguém gobernar un y altre; partím tú y jó lo poder.
— Oh! marit meu!... que n' ets de bó!...
