Abuy per primera vegada, desde nostre retorn, hem rebut la visita de la Emilia y del seu marit.
Al entrar la Emilia m' abrassá molt carinyosa y se mirá en Tomás ab sorpresa, examinantlo llarch rato, com si may l' hagués vist.
— Com! aquest es ton marit! .. vaja no pot esser!
— Vaya si l' es, li diguí rient.
— No l' hauria may conegut ab eixa barba... y continuá molt seria ab tó irónich... Altra vegada s' ha deixat la barba!...
— Molt clar, respongué en Tomás: durant nostre viatge he tingut mal de caixal... allavors la Lola m' ha aconsellat de deixarme la barba pera garantirme dels ayres... Realment desde que la porto que no he tingut més mal de caixal.
Dirigí á 'n Tomás una mirada d' agrahiment... ¿que bó y complascent es mon marit!...
Nos sentárem. .. En Victor comensá á balancejar son peu ... la Emilia li clavá una mirada molt significativa... en Victor fa com qui no se 'n adona continuant son moviment gimnástich... la Emilia arronsa 'ls llabis... se torna pálida... 's veu que li va pujant la mosca al nas...en Victor res veu... gronxa son peu de mes á més. — Victor! m' estás excitant los nervis ab ton peu!... li digué enfadada.
— Ay, Emilia, dispensa, digué en Victor; para son peu un instant per tornarhi de valent!
