Era conegut en tota la vall de Comprodon y de Vallespir; las coplas se 'l disputavan. No hi havia casament ni bateig en las masías de la montanya en que no fos llogat pera animar ab son joyós instrument las ballas y corrandas de fadrins y pagesetas. Se deya Francesch y per diminutiu Xico, Xiquet, Xitu; lo jovent li deya Xitu-bot, sens dubte per lo bot ó cornamusa que feya sa reputació. Un vellet de 70 anys, alt, magre, cara arrugada, cellas fornidas, ull viu, calvo, portant sa barretina al clatell, lo que feya ressortir la lluhentor de sa closca; sempre serio, inmutable, penetrat, absorvit per lo geni musical, per las joyosa armonía de son instrument.
Donava gust véurel en un casament, passant tot davant de la comitiva, seguit de la quitxalla, lo bot sota 'l bras, enflocat, ab sas tarotas guarnidas de pinjorellas viroladas, embocat lo
