trist? — Ay! Pauet tu m' ho demanas!... com vols que no estigui trist!.. he perdut l' alegría per sempre!... vina, vina.. — s' alsa del teler, lo fa pujar á sa cambra... — mira com s' ha tornat!... fa temps que ha perdut la veu — despenja lo bot del clau, lo apreta contra son pit ab carinyo, mirántsel, enternit, los ulls negats de llágrimas, lo palpa, lo regira, redressa sas tarotas, é instintivament se posa lo canonet á la boca... las arrugas se desfán, lo bot s' infla y de cop esclatá en só agre, estrany com un gemech dolorós... lo tira, desesperat, demunt la taula... lo gemech continua ab veu apagada y 's mor en un singlot planyivol. En Xitu, la mirada atónita, apretant ab má febrosa lo bras de son amich — 'l veus?... sa agonia es la meva!... 'ls dos nos n' aném d' aquest món emportantnos los recorts del passat!...
Aquell xiulet estrident que se sent á Ripoll ha mort per sempre las costúms de la terra, ha revolucionat nostras valls! .. lo cornamusayre d' Espinavell es posat de recó!... pobre bot meu! tu que has sigut lo company de mas glorias... tu que feyas l' admiració de la jovenalla... ¡com t' has tornat!.. y duas llágrimas vessaren de sos ulls.
— Pero, home, li digué en Pauet, no hi ha motiu per tant desespero. Ja que sabs de solfa aprén un altre instrument de coure, un trombon, puig que ja hi tenim cornetí. Donchs aprén lo trombon. — Vols dir, Pauet? — Esta clar; vindrás á la nostra copla y té guanyarás
