Per la festa major del poble tenian á plassa llur catafal ab garlandas de boix y lo porró entre camas. Quins salts! Quin puntejar los fadrinets! Ab quin ayrós vigor agafavan la balladora per la má y d' un bot se la posavan su l' espatlla, fentli donar voltas en mitj de xisclets y riallas!... Quin espinguet lo fluviol mentres la cornamusa ronca un punt d' orga!
L' arribada dels Jaumets en lo poble es senyal d' alegria. Las pagesetas treuhen y respallan llur roba de festa; se clenxinan sonrient á llur mirall. Los fadrins van mudats de drap fí, un clavell á la botonera del jech, un brot de fábrega en lo plech de la barretina.
Los Jaumets no van á l' hostal; no n' hi ha en los pobles de montanya, y encara que n' hi hagués de cap manera ho permetrian. Lo fluviol posa á ca 'l batlle, la cornamusa á ca 'l secretari, la caramella á ca 'l jutge de pau, la gralla á ca 'n Majoral. Se fan un plaher de tenirlos, d' obsequiarlos; los hi donan la millor cambra, y á taula seuhen á la plassa d' honor, entre l' amo y la mestressa.
A las tres de la tarde se juntan ab molta importancia, y seguits de la maynada fan la passada. Al ohir la joyosa música, tothom surt á las finestras; per tot cares alegras. Se dirigeixen á plassa ja rublerta de pagesos vinguts de las masías; pujan al catafal, s' assentan ab molta gravedat; lo fluviol fa un refilet seguit de quatre cops repicats sobre 'l tamborí... Lo fluviolayre es lo millor de la comarca. Encara
