ció dels iniel·ligents com me l' ha cridada á mi. Agrahiría als pintors valencians nos donguessen alguns datos sobre dit cuadro.
Al contemplar lo retrato de St. Vicens Ferrer, me venian á la memoria reflexions tristas; pensava ab lo compromís de Caspe. St. Vicens ha sigut un gran sant, no se li pot negar; pero, per nosaltres catalans sa memoria será aburrida perqué ell ha sigut la causa de nostrus desgracias. Sense ell may l' escut de Castella s' hauría barrejat ab lo nostre; no hauríam perdut nostras llibertats estimadas... Pobre Jaume d' Urgell! tú fores lo primer en conéixer la maldat de aquella nissaga! tu fores la primera víctima! y ab tú fou enterrat l' escut gloriós de las quatre barras!.. ¡quín será lo dia que eix escut sortirá de la tomba radiant il·luminant d' expléndida claror la llibertat de nostra pátria, de nostra terra aymada!...
En la Catedral com en lo museu trobí mos dos inglesos, companys de viatge; 'ls dos ab un guia á la má, las ulleras sul nas, fent los badochs, prenguent notas. Per supost feyan com si may m' haguessen vist y jo lo mateix.
Pujárem ensemps al cim del campanar que ne diuhen lo Micalet ó Miquelet. Un campaner nos hi acompanyá. Arribats á dalt, nos presentá una ullera de llarga vista puig que lo panorama que 's descobre es admirable. Mirárem;
