Romaní ó bé Perino del Vaga. Pero, á pesar de la aplicació que demostrá á las llissons de son mestre desconegut, Joanes conservá sempre sa originalitat espanyola, y no pogué may assimilarse lo recte dibuix, la ideal puresa de la escola romana.
Sembla haver volgut péndrer per modelo á Lluís Morales; com ell, pinta sols cuadros de pietat. Feya com en Lluís de Vargas: ans de pintar se preparava per la pregaria al travall qu' anava á comensar.
L' historiador Palomino á quí enmatllevém eixos detalls, conta, á propósit de la fervorosa pietat de Juan de Joanes, un fet que nos fá conéixer lo carácter del pintor, y nos fá veure encara més lo misticisme que imperava en aquell temps del segle 16.
Lo confessor del pintor, lo Jesuita Martin Alberro, tingué una visió; li aparegué la verge encomanantli la pintés tal com se li havia presentat devant d' ell, es dir, ab son mantell blau tirat demunt son vestit blanch, lo quart creixent de la lluna sota sos peus, postrada devant son Fill pera rébrer d' Ell, en presencia de Deu y de l' Esperit Sant, la corona gloriosa.
Lo Jesuita que no sabia pintar se quedá apurat, no sabent com ferho. Pero felisment pensá ab Joanes; li demaná que fes de sa visió una realitat. L' artista se posá al travall ab la íntima convicció d' un home que compleix una orde del cel. Se recordá de quina manera los mestres del segle anterior, entr' ells Fra Ange-
