ministeri, sempre está apunt pera qualsevulla excursió que 's propose entre companys.
Lo 8 d' Agost d' aquest any (1887), alguns excursionistas estiuhejants de Prats, En Francesch Sunyol, En Joan Sunyol, En Joseph Carreras y mon fill Cárles, lots jóvens entusiastas é intrépits, projectárem anar á visitar per segona volta lo gloriós Sant Guillém de Combred, sempre ficat dins sa capelleta fosca, rónega, humida, hom no s' hi pot entrar suhat, segur d' hi pendre mal.
Sortírem del poble del Tech de bon matí; mon amich lo Sr. Rector, se juntá ab nosaltres. Pujárem montanya amunt, seguint un camí molt pintoresch, ombrejat per frondosas fajosas A las 7.h arribárem á la ermita. Mossen Francesch digué la missa, y per cert que li succehí un percás que podia tenir per ell malas conseqüencias; lo coronament del altar de fusta corcat y pudrit per la vellura y la gran humitat de la neu, que té la capella sepultada tot l' hivern, li caygué demunt son cap, precisament quan estava ajupit pera la comunió. Rebé un esboranch al clatell y l' altar fou cobert de runa. Per 'xó no s' inmutá gens; se separá del altar alguns passos y quan vegé que ja no queya més runa ni trossos de fusta, continuá y acabá la missa com si res hagués sigut. Sols tenia un bony al clatell que 's refrescá ab aygua fresca de la font.
Després de missa anárem pe 'l esmorzar: una ollada de cols y trumfas, un bon tall de bou
