estofat, y una truyta ó empedrat. Tot catalá deu saber lo qu' es un empedrat: es lo plat de resistencia que l' excursionista troba sempre en las masías de montanya; es una truyta d' ous ab talls de butifarra y pernil. Quan es cuyta, que 's treu de la paella, rossa y rodona, sembla un mosáich y encara mellor lo que 'ls inglesos ne díuhen pudding.
L' esmorzar se prolongá fins á las 10. Anárem pera pendre vistas. En Joan Sunyol, nostre fotógraf aficionat y per cert molt hábil, tragué del caixonet los seus aparells: fotografiá la capella y sa célebre campana pastada per Sant Guillém, la font de la ermita ombrejada de faigs seculars, lo Canigó, etc.
A la 1.h de la tarde, després d' haver fet un cluch, estirats sul gleber, á l' ombra dels freixos, nostre company, Mossen Francesch, nos va surtir ab aquest ciri trencat:
— ¿Voléu qu' aném al pich de Balatg? (pich més alt del Canigó. — 2785 m.)
Dech advertir que l' ermita de San Guillém se troba á uns 1300 m. d' altitut. Donchs pera anar al pich de Balatg havíam de pujar 1485 m. Es una excursió que 's pot fer desde Sant Guillém, més á condició de surtir á las tres del matí pera poguer tornar á las 8 del vespre á l' ermita.
A l' altitut de Sant Guillém, á 100 metres
