més amunt, cessa del tot la vegetació arborescent y s' entra de plé en la comarcada núa, pelada, árida, d' esllavissadas, clapissas, escorranchs y xaragalls, seguint la falda de la montanya sense gayre apartarse del torrent de Comalada que vos porta á la collada de la Portella de Canigó (2720 m.), en lo meteix punt hont se troba l' estanyol que té forma d' embut. Desde la collada de la Portella se domina tota la vall de Cadí ab son círcol imponent enclós per los cingles del puig de Tretzevents y lo pich magestuós, agut, espadat de Balatg que 's presenta al devant. Pere ferne l' ascensió, se té que baixar á la vall de Cadí, remuntar la vall fins á la barraca de refugi consiruhida per la secció del Clup Alpí de Perpinyá; se vorejan los gorchs de las fadas celebrats per Mossen Verdaguer en son poema Canigó, y s' emprén la pujada del pich, pujada d' uns 700 m., seguint un camí en zig-zag, relativament bó, hont se pot anar á cavall fins arribar al peu mateix del pich encinglat de Balatg. Allavors, agarrapantse de peus y mans, se puja uns 79 m. quasi á pich seguint una esquerda del cingle com trinxera perpendicular, que 'n diuhen la ximeneya. Aixó de fer aytal escalada, després d' haver caminat moltas horas rostos amunt y avall, á 2,785 m. d* altitut, trobantse un cansadíssim... se necessita tenir bon pulmó pera resistir á la sofocació que un experimenta. S' arriba al cim tant rendit que un se deixa anar estirat á terra sense tenir habilió pera res,
