son mos companys d' excursions; compta si ne farém en aquest país en que hi ha tant que véurer! Que 'n portaré de fotografías á nostre retorn á Barcelona! Ne quedarás admirat.
A propósit de fotografías, te vuy contar la excursió que vaig fer ahir. A las vuyt del matí, provehit de mon aparell, me dirigí montanya amunt vers un siti admirable que ja m' havia cridat l' atenció, vist desde la carretera, ans d' arribar á Prats: una casa de pagés mitj amagada dins frondós arbrat, dominada per altas cingleras calcáreas, á la falda de la montanya, al cim de la qual se veu una torra ayrosament situada, que 'n diuhen del Mir.
Quan vaig arribar y me disposava á péndrer una vista, se dirigí cap á mi l' amo del Mas, senyor molt amable y obsequiós quí al saber que era lo fill del Sr. Desplá, me feu entrar en lo más, y volgué de totas maneras ferme menjar un bossí. Vingué sa senyora á quí me presentá. Me ensenyá los voltants de la masía, los punts més apropósit pera péndrer vistas; nos dirigírem vers una castanyada. Quina sorpresa! amich... una joveneta seguda sobre un roch, en positura graciosa, un llibre obert sobre sa falda, las mans plegadas, sa mirada dirigida vers l' espay, com si un punt li fixés l' atenció. No 'ns veya venir; al ésser á prop d' ella, al véurens, s' estremeixé com despertada d' un somni. Se torná roja, pero prompte s' en vingué vers nosaltres somrient. — Es ma
