filla, me digué son pare; me presentá a ella y ensemps nos dirigírem á la masía.
Quina gent! Com se coneix que son de la lley vella! Quedí sorprés de rébrer tan franca y amable acullida. M' ensenyaren la masía, lo bestiar,... que 't diré, semblava que sempre 'ls havia coneguts. Ans de despedirme prenguí dos vistas; en una d' ellas hi ha la pageseta que tingué la amabilitat de posarse sobre la penya, en la mateixa positura en que estava al sorprénderla ab son pare.
Noy! tinch de confessarte que may haguera cregut trobar, en eixos cims de montanyas, uns pagesos tant sociables tant hospitalaris, y una pageseta tant guapa, tant simpática. Jo 't prometo que no será pas la darrera vegada que iré á la Freixineda — es lo nom del más. — Ah! me oblidava de dirte que 's diu Lluisa... Eh? es pas nom montanyés!...
Disposa de ton cosí
En efecte en Manel torná al cap de pochs dias á la Freixineda; era tanta sa impaciencia que si hagués gosat hi hauría tornat l' endemá. La Lluisa li havia produhit una impressió que no 's podia explicar, impressió per ell encara may sentida. No hi valian distraccions, excursions, tertúlias entre los estihuejants: hi pensava tot lo dia.
Posá sa fotografía dins d' un álbum, ben arrecatada en un calaixet tancat ab clau, sense
