¡Montanyas regaladas! ¡me teniu robat lo cor!.. Al esiiu; faig com lo bestiar de llana, que si no pot anar á pasturar á las altas serras y té de quedarse á la masía, s' migra, s' enflaqueix trobant á faltar los ayres purs dels cims nevats. Quántas vegadas he envejat la sort del pastor qui, durant tot l' estiu, viu en las altas regions de nostres Pyrineus! Viurer ab ells, dins llurs barracas, tota una setmana, ha sigut sempre mon gran desitj de la temporada d' estiu; aislarme en aquellas soledats, enfront del grandios espectacle de nostras altas montanyas, ab llurs imponents y desordenadas clapissas, llurs espadadas cingleras, llurs pins rabassuts, torçuts per lo furiós huracá que enlayra y escombra la neu dels rasos.
Las hermosas valls de Moréns, de Cadí, de Carençá me coneixen; hi he anat més de deu
