anys seguits. Quan no trobava companys, hi anava sol ab mon fidel é inseparable Joan Borrat, que may m' ha deixat.
Vivíam ab los pastors, menjant llur ollada com ells, dormint dins llurs barracas damunt lo jas de bálechs. Las valls de Cadí y de Moréns eran las mevas preferidas. Lo gran círcol que forma la vall de Moréns, en sa part superior, que ne diuhen Ull de Ter, es de lo mes grandiós de nostres Pyrineus ¡Quínas soledats! ¡quin silenci!.. No s' veu cap aucell, no se sent cap soroll; sols la fressa del Ter que baixa impetuós per aquells rostos, estrellantse pe'l rocám.
¡Y las tempestats en lo círcol d' Ull de Ter!.. ¡espantan! Cal trobars'hi pera formarse una idea d' aquells trons que fan tremolar tota la cordillera. La lluyta de las bromas que s' engolfan dins lo círcol, impel-lidas per vents contraris, que baixan de las colladas, s' apilonan, se topan, s' arrossegan, s' enlayran, atormentadas per l' huracá en mitj de la estruenda tronada... ¡Quín espectacle més horrorós y grandiós!
¡Y las nits en aquells cims!.. Surtía de la barraca, embolicat ab ma cuberta de llana, me n' anava al cim de la crena del Puig de Bassibés, segut sobre una penya... ¡Quín cel mes pur! ¡qu' estrellat! sembla una polsaguera de diamants y rubís d' hont sobresúrten los brillants que forman las constel-lacions: lo Carro, Orion, la Polar, las Pléyades, etc. ¡Quína ri-
