quesa!.. Darrera del pich de Costabona surt la estrella de l' alba: sembla un far eléctrich que il-lumina aquellas serraladas.
Son las tres del matí. Allá, envers l' orient, dins la planura, se veu, á sobre l' mar, com una pinzellada d' un vermell fosch; va creixent; las bromas paralelas estiradas á l' horizont comensan á participar del mateix reflexo, sols en tons més pálits y confosos de morat, groch verdós, que s' disólen pera pendre més entonació, mentres la pinzellada pren un tó rosat més encés. Prompte una espléndida escala acromática invadeix l' horizont d' orient; l' alba va creixent, ja s' extén fins á mitj cel. Vénus brilla sempre sobre Costabona d' un esclat pur; las estrellas se devanéixen, sols quedan al cel las de primera grandaria que no tardan á apagarse. Ja es gran dia; una lleugera boyra s' extén en las fondaladas; los pichs més elevats de la cordillera son il-luminats de més claror. De cop, allá, al horizont, sota la pinzellada encesa, resplandeix un pich brillant d' un vermell clar... lo sol surt de mar com un disch vermell, sense raig, com si sortís de la fornal. Los cims elevats se coloran d' un tó rosat pálit; s' alsa un oreig fresquet... l' alenada del despertar de la naturalesa; la fressa del torrent se sent mes clara; tot lo círcol pren un tó daurat. L' herbám y floretas de la vall, totas inclinadas y plorosas de la aygualera, esperan ab dalé que baixi lo sol dels cims pera rebre son escalf.
¡Quína matinada més hermosa! ¡que bé s'
