Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

antidiluvians. Un no pot estarse de contemplar aquell cáos. ¡Quína conmoció més terrible! ¡Quín cataclisme ha produhit tan espantós enderroch! ¿Sería un camp de batalla dels Titans que volían escalar lo cel, que, ferits pel llamp s' hi troban soterrats? Nó, es l' inmensa ossada de la crena malehida que jau al peu del cingle.

Més avall de la jassa, seguint lo Ter, es com eixos canals se presentan més espadats, puig que desde l' cim de la crena, corren rectas fins á baix, casi á pich; poca es llur inclinació fora de la perpendicular. Los pastors han batejat los mes abruptes: canal dela congesta; canal del godoy; canal del príncep; etc.

Lo canal del príncep es lo més horrorós; té no més accés á mitj cingle; s' hi entra per un extrem del rocám. Aquest es lo pas predilecte dels isarts. Quan un isart s' ha ficat dins lo canal del príncep no n pot surtir si no pel cim, per baix ó pe'l trench esmentat.

Un dia de cassera ab tots mos companys, los pastors, al tornar ab llur remat á la jassa, cap al vespre, nos diguéren que s' véyan sis isarts dins lo canal del príncep. L' endemá á trench d' alba hi anárem prenguent las precaucions estratégicas degudas. Dos s' apostáren dalt de la crena, á la boca de la trinxera, dos al fons, al peu de la meteixa; En Borrat y jo al mitj en lo pas estret que hi dona entrada. Nos havíam apostats en mitj del canal, ajupits de genolls sobre un relleix.

Los de baix comensaren á tirar pera empay-