Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/254

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Al pich de Balatg (Canigó) n' hi havían fet un, coronat d' una creu de ferro que, ab ullera, se distingía dels pobles del peu de la montanya. Eix pilot de pedras ha sigut reemplassat per una barraca de pedra que la Secció del Club Alpí Francés de Perpinyá hi ha fet construhir pera fer observacions meteorológicas.



¡Ah! ¡estimats recorts! ¡hermosas montanyas! ¿per qué no haig de tenir una altra joventut pera poguervos visitar á cada estiu, com en aquell temps ditxós?... Ara lo delit se m' acaba; ja no puch arribar fins á vosaltres... ¡Si sou tant altas!... Hermosas floretas del peu de la congesta, ¿quí us cullirá? ¡quí admirará vostras ricas galas!... ¡Ah! ¡montanyas regaladas! Valls de Carençá, de Cadí, de Moréns... ¡No, jamay vos podré oblidar!... ¡Viuré de vostres recorts que rejovenirán ma vellesa!...