llina de cens, per la vinya de las Quareres.
Es probable que fou de resultas de la donació del bisbe d' Elna que, á Sant Guillém, se l' associá á Santa Magdalena; pero no es cas aquí del Sant ermitá de la llegenda que no crech haja may existit, pero sí de Guillém de Gellone, duch d' Aquitania, que vivia del temps de Carlomagne, y que, després d' haver-se fet célebre en la carrera de las armas, acabá sos dias fent penitencia en lo monastir de Gellone que havia fet construhir. Sa historia y las novelas que s' escrigueren referentas á eix héroe son prou conegudas. Fou lo pare de Gaulcem, lo primer comte del Rosselló del qual s' ha ja fet menció; y no dupto pas que no fos lo patró del bisbe Guillém II y de la iglesia de Combred. Lo Martirologi romá no 'n fa esment; pero sa festa es marcada al 28 de Maig en lo Martirologi benedictí, com també en lo missal de la iglesia d' Arles.
Lo nom de Combred es lo d' un corregot que devalla prop de l' ermitatge, lo qual se junta ab lo torrent de Comalada.
En lo llatí de la Edat Mitjana Combra y en Francés Combre vol dir resclosa ó taparada construhida en corrent d' aygua pera agafar peix. ¿Quí sab si prop de la hermita hi hauria existit una bassa ó viver pera agafar truyias?... Aixó de buscar la etimología, ja es més dificultós, y parlant de temps tan remot prompte tornariam á caurer en la llegenda. Donchs nos ho deixarém córrer.
