tuari, que arriba á la finestra — Nadal: celebrat tan solemne dia ab pregarias y meditacions.
»Janer. Quin temporal de neu més horrorós!... Ja no puch obrir la finestra... La congesta arriba al teulat .. Forado la neu pera tenir ayre dins ma cambra; á las pocas horas lo forat torna á estar tapat... Lo fum passa ab dificultat per la xemeneya; se coneix que la neu la vol cobrir... Si no puch fer foch no puch viure... Deu meu apiadáuse de mí! Verge santa protegiume!... Ja no passa 'l fum... Ja no entra ayre... Ja está la casa del tot enterrada de neu... Forado lo teulat á cops de destral... Obro forat atravessant 10 pams de neu... Sempre está nevant y lo torb apila la neu sobre 'l santuari... Estich mort de fret y de fam... Ja no tich forsa per mantenir oberta la foradada... La neu pot més que jo .. Deu meu amparéume!... Mare dels ángels tingau pietat de mi!!...»
Los pastors y demés gent de Caralps que omplian la rectoría al saber la mort de l' ermitá, al ohir tan trista relació, se tragueren la barretina, pregant pel difunt.
La Mare de Deu, afegí lo senyor rector, agrahida per la penitencia y virtuts del Sant Ermitá, l' ha tret d' aquesta vall de llágrimas pera tenirlo al costat seu, á la gloria celestial.
Tots se retiraren molt compungits.
A la primavera següent lo tragueren de sa tomba de neu, l' enterraren dins la capella, després de celebrats solemnes funerals ab la
