Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/281

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Digan lo que vulgan: pera mi, un bon dinar val la mellor funció de teatro; ma muller pensa com jo; y vosté també amich lector, ¿no es veritat?

Nos sentárem á taula y després de una copeta de Jérez, á retiro, dins nostra cambra calenta y ben closa.



Defora continua nevant. Los xisclets del vent semblan planys d' ánimas que penan... Quin es lo boig que va pels carrers per semblant temps!..