Després de la missa, al tornar á casa, la Dolors obrí, tota joyosa, la porta del menjador profusament il·luminat. La taula parada ab sa toballa blanca com la neu... Un chateaubriant, pastís de llebre, dos perdius rostidas, un plat d' ostras ab sa llimona mitj partida, vi de Sauterne y de Burdeos... lo tot exhalant un perfum delitós... en una atmósfera tebia, agradable, entretinguda per un foch alegre que flameja á la xameneya...
— Dolors, aixó mereix una abrassada... y ella, sonrient me presentá son front.
— ¿Estás content? t' agrada ma sorpresa?
—Sí, moltíssim.
No es que sigui jo gastrónom, ni llaminer, pero heu de convenir en mí que, de temps en temps, un ápat exquisit ve mol bé. Ademés se fa diversió á la escudella y carn d' olla ab sos accesoris, que es la basa sólida de l' ordinari de la familia catalana.
Son tan pocas las alegrias que nos ofereix aquest mon, que n'hem de aprofitar quan podem.
La salut, y de consegüent la gana, es una riquesa que ningú 'n fá cas, s' aprecia no més quan s' ha perduda.
