Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/279

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Peró — diguí á la Dolors — ¿qual es la sorpresa que m' has promés?

— Te la donaré al sortir de missa.

— ¿No avans?

No pot ser.



En mitj de las ratxadas del vent, se sent lo repich joyós de las campanas. Continua nevant.

Sortí de casa donant lo bras á ma muller; los dos ben abrigadets: ella ab son abrich folrat de pell martre y jo ab ma capa embossada fins als ulls.

Quina quietut pels carrers! Hi ha un pam de neu. La gent que va á missa passa com fantasmas, arrimantse sota 'ls balcons.

Entrem dins l' iglesia, la orga omple la nau de armonía. Quin reculliment! quin sabor religiós! qué hermosas é imponents son las ceremonías de nostre cult! L' iluminació enlluernadora de l'altar major, en mitj de la foscor general de la iglesia, sembla una gloria que radia del bressol del Redemptor. Las columnas esveltas y enlayradas del temple ogival, projectan un' ombra fantástica que s' allarga y 's pert dins la foscor de la nau. Eixa viva llum se reflexa en los finestrals de l' ábside, y los sants y santas sembla que 's desfan de sos vidres de colors pera venir á adorar l' Infant Jesus.