Las set del vespre tocan á la péndula de la xemeneya del menjador. Nos arrimem al entorn del foch, puig lo fret apreta. La Dolors te nostra filla Lluisa á la falda, y jo son germá Tomaset á caball sobre mon genoll al qual pega cops ab sa petita ma — arre tatá!.. quan lo faig anar al trot ja s' aguanta, pero al empendre al galop s' arrapa ab mí, rellisca y cau de cavall en mitj de crits y riallas. Pobrich! te no mes tres anys; la Lluisa cinch, molt carinyosa, sempre penjada al coll de sa mare que te molt amanyaguida.
— Papá, me diu mon hereuhet, ¿no es veritat que 'ls Reys viatjan pels ayres en un cotxe tirat per cuatre caballs ab alas?
— Si, fill meu; y aquesta nit os vindran á visitar perque os haveu portat bé.
— Ay! quína alegria!.. nos portarán moltas joguinas.
