Fa quinze dias que parlan dels Reys; la Lluisa sobre tot. Sa mare li fa apendre una felicitació de memoria per quan vinguin. Ademés no sé lo que hi ha projectat entre la Dolors, lo criat, la cambrera y 'l porter: van molt d' amagatotis.
— Tu, Lluisa, li diu sa mare, veurém com te lluhirás ab la felicitació .... Cada vespre hi ha una representació de saludos; puig sa mare li ensenya com ho han de fer devant dels senyors Reys.
Cada cotxe que passa pel carrer, cada fressa que senten, s' arriman tols esparverats en los brassos de llur mare. — Ay, mamá, ja son aquí. — No encara. Vaya quín valor! qué dirán los Reys si os veuhen tan poruchs! quínas joguinas voleu que vos portin. — Ja tindrém valor, mameta.
De cop se senten tres xiulets, petar un fuet, y fressa de cascabells... Quína por! quin espant!
— Ay, papá, ja son ells! diuhen tot tremolant.
La porta del saló s' obra de bat á bat; entra un senyor Rey del Orient ricament vestit. Porta una llarga túnica de coloraynas, un mantel reyal tot daurat, de llarch róssech; al cap un turban groch y blau ab plomall vermell; una barba venerable orna sa cara. Quín tremolor, los meus fillets!.. En Tomaset arremit entre mas camas s' amaga la cara ab sas manetas. La Lluisa te mes valor: pren per la ma á son ger-
