pagat per l' Ajuntament; pero ab aquest temps de neus s' ha posat malalt. Han anat portant al Monte-pio matalassos, llensols y demés roba blanca; ara 's troban faltats de lo mes necesari. La crudel miseria se ha apoderat d' eixa desditxada familia, gent honrada, pobres vergonyants que no s' atreveixen á captar.
Lo senyor Rector de San Just nos los havía indicat pera socórrels.
Es de creure que nostra almoyna 'ls ajudará pera molts dias.
Pero lo que me conmogué fou la alegría causada per las joguinas, que, ademés dels vestits pera tots ells, distribuhírem á eixas criaturas.
¡Pobrets! Ja no 's recordavan de la gana; estavan en admiració davant de tanta riquesa: ninas, cavalls cotxes, etc. Jugaren tot seguit ab sas joguinas com havían fet mos fillets. Llur mare, tota ab llágrimas, volía donarnos las gracias, pero era tan son singlotejar que no podía.
Baixárem la escala; tornárem á pujar dins nostre cotxe, ahont hi havíam deixat en Tomasei y la Lluisa. La Dolors, tota conmoguda, los va estrenyer ab carinyo contra son cor.
¡Ah! ¡Qué bona es la caritat! Qué content un se troba després de haver fet una bona acció!
Nobles y ricas damas, ángels de la caritat, recordeus en lo dia de Reys de eixos angelets de la miseria; portéuloshi, ademés de la almoyna á sos pares, totas las joguinas ja aborridas que vostres fillets han posat de recó, y 'ls fareu tan alegres com si 'ls Reys los haguessin vingut á visitar.
