En lo poble que la carretera d' Arles á Prats atravessa, que se 'n diu lo Tech hont devalla lo torrent de Comalada, que passa prop la ermita de St. Guillém de Combred, quals fonts venen del estanyol de la portella de Canigó, al cim del poble, á uns 90 metres de elevació, se veu demunt d' un cingle espadat, blanquejar un Crist clavat en creu de ferro. Es del tamany més que d' estatura natural, molt proporcionat y fet de ferro colat. Los frets, las neus, los tramontanals no hi poden res; l' uracá brama á sos peus, la boyra glacial l' envolcalla á l' hivern, y de sos brassos estirats, de sos cabells, de sos peus penjan agullas de gebre. Lo Crist ferreny, inmóvjl, domina la tempesta, se riu de la lluyta desencadenada dels elemens.. Está clavat en roca de granit...
Lo Crist, vist de la vall produeix un efecte sorprenent. Fou posat al cim del cingle, fará uns 15 anys, en recort d' una missió que predicá un frare caputxí, per la gent del poble del Tech, Allunya los mals esperits y pedregadas; es invocat pels malalts y lliura d' epidemias y malorias.
A la primavera, lo sol del matí d' Abril colora 'l Crist d' un to daurat com brillant aureola que la negror del cingle y lo vert fullám dels arbres que 'l rodejan fa ressortir més encara.
Los aucells se paran sobre son cap; las aurenetas nian sota sos brassos; las aranyas hi paran sas telas... lo crist fret, glacial, se torna com un foch de vida, d' amor... sembla conmo-
