rentava, planxava la roba; una dona estalviayra, callada, de pocas paraulas, sempre a sa feyna; valia un imperi.
En Pere vivia com un filosop; acostumat al travall, á estalviar los pochs cuartos que li enviavan sos pares pera poguer acabar la carrera; los anys que havia passat á Barcelona havian sigut de miseria y privacions. Per fi obtingué son titol de metje. Vivia á Figueras al carrer de Peralada, á un tercer pis baratet. Un oncle seu que havia sigut metge li deixá al morir tota sa biblioteca que 's componia de molts llibres de medicina molt antichs de pergamí y cibella. En ells s' enterava de la medicina antigua dels Esculapis del temps vell; comparava llur ciencia ab la moderna y se convensia que ben pochs eran los progressos fets fins ara; que lo cos humá era un misteri inpenetrable que no era donat á l' home penetrar; que la ciencia médica, pel metje, havia de tenir per base la observació y l' experiencia. Com molts metjes, no creu en la medicina; deya que la salut dependia de la bona conducta y l' higiene, y que lo gran metje era la mateixa naturalesa que tant en lo regne animal com vegetal era la gran reparadora de las forsas perdudas. Carácter jovial, amable, animava 'ls malalts ab sa bona humor pera rellevar llur moral. Sols devant d' un cas grave se posava serio, arronsava las cellas al veurer que tota la ciencia médica era impotent pera treurer al malalt de las garras de la mort.
