Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

reblincan dins la paella de tan frescos; se'ls menja á crema dent ab l' ensiam de creixens y apit bon. A taula no vol got; quant lo vi es bó diu que sols se pot savorejar ab lo xerrich del porró refrescat dins la galleda. Quan es ben fartet s' empatriarca en una cadira de brassos, fuma un cigarret ab beatitut seguint ab la mirada las volutas del fum que 's pert dalt lo sostre, é insensiblement s' adorm.

La mitj diada dura no mes una hora. A las dos entra en sa cambra, treu d' un armari estisoras, aliquetas, pinzells, cola y pastetas y se posa á retallar paper y cartró. Fa capsetas, creus, medallons, cuadrets ab cartró y paper daurat, platejat, de tots colors. Es molt trassut.

Ho fá per afició, per entretenirse; no creguin que sia pera guanyarse la vida: lo senyor Zacarías ha fet una fortuneta venent betas y fils.

Fa alguns anys que cedí sa botiga y ara viu de renda. Te 58 anys, petit, groixut, cara rodona de pá fresch, sense pel, fesomia riallera de bonatxás, de bon Jan.

Sol portar una levita de llarchs faldons que conté duas fondas butxacas d' ahont surt sempre lo corn d' un mocador blau, de cuadrets rogenchs. Li serveixen pera posarhi tota mena de cosas, fins de vegadas lo peix que compra.

Sa vida es regulada com un rellotge; á las 10 en punt s' en va al llit. No surt gayre á las nits, si surt es per anar á cá las Ponas ó á cá 'n Ferrer hont de vegadas los dias de festa fan la lotería á un céntim lo cartró.