Lo senyor Zacarías ha passat los anys de sa joventut dormint sobre 'l taulell de la botiga, travallant com un negre per l' afany de guanyar alguns cuartos. No es estrany que may hagi pensat á acomodarse, á cercar muller. Als 45 anys vengué sa botiga, realisá los crédits que tenia, comprá paper, y avuy te per viurer y casi li sobra.
Una de las causas que l' impediren casarse fou la criada que 'l servia; havia pres tal imperi sobre d' éll, se donava tants ayres de mestressa que per obtenir pau no gosava fer valguer sa autoritat d' amo. La Tuyas no obstant es una bona dona; te 55 anys; fa deu anys que 'l serveix. Se considera com una majordona de rector de poble.
Las Ponas al principi l' agasajavan molt; pero ab llur fatxa y veu masculina no li inspiravan cap dels sentiments que inspira la dona al home.
Ab tot y aixó lo senyor Zacarías reconeixia la necessitat de pendrer muller.
Veya arribar la vellesa ab sas maluras; volia una dona que 'l cuydés, que li fes conversa. Pero ¿y trobar?... aixó era lo mes difícil. Sols una de las Ponas, ó bé la Rufina, nevoda del frare mercenari, podian fer per éll. Es probable que s' hagués quedat solter tota sa vida sense una circunstancia prou original deguda al senyor metge Ferrer.
Un dia que á cá las Ponas celebravan lo Sant de la Tomasa, la Rufina fou convidada
