gor. Llur saba barrejada ab lo detritus de la fullaraca podrida dona naixensa á poms de bolets llafiscosos, excreixencias de la miseria, de la pobresa, que precedeixen la mort.
Lo suro del Consell es lo patriarca venerable de nostras suredas pyrenaicas; conta més de 3oo anys d' existencia; sa soca té dos metres de diámetre; es touhada, formant espayosa cabora socorrada, ennegrida pel fum del foch que hi sol fer lo llenyater, á l' hivern, en los dias de torb. Té una llúpia colossal enconcada á sa part superior, hont s' hi forma un toll d' aygua de pluja y terrer; la folla vegetació se 'n ha apoderat, y á la primavera es un jardinet de verdor d' ahont penjan euras, romagueras, corretjolas: es lo palau d' estiu del gafarró que cada any hi sol fer niu.
Pobre avi! ja ha arribat á la decrepitut! Sas brancas avans tant ufanosas, ab llur fullám tant vert, hont se ombrejava lo pastor ab tot son remat, son ara corcadas, torsudas. barbudas de grisa y llarga molsa, esqueixadas per las tormentas, corsecadas, casi sense fullas. Quan se mira de lluny al entrellusca, sa silueta sobresurt al horisont com un monstre espantós que té enlayrats sos negres brassos altívols y rabassuts; sembla volguer amenassar lo cel...
Ah! si nos pogués contar sa vida atzarosa en mitj de la bonansa, dels llamps y dels uracáns!... los aucells que s' han reposat demunt sas brancas refilant llur cant d' amor! las niaradas d' aucellets qu' ha protegit ab tendresa!
